La Font de Llavar o de la Vall conserva un abeurador i safarejos monumentals, originaris del segle XVI.

La Font de la Vall, tal com primer es coneixia, es va construir per tal de proveir el poble d’un altre punt d’abastiment d’aigua, provinent d’una deu que es forma a la Vall Major.

Aquest aiguaneix va ser sempre el principal aqüífer que abastia el poble i, de no haver estat tan abundant, no s’entendria la grandiositat dels seus safareigs, que encara avui veiem plens.

Als voltants del segle XVI, la comarca ja era una terra molt seca, amb escassa pluviometria, i el poble necessitava portar aigües per al seu dia a dia. Així es va edificar aquest sortidor, que en un principi servia com a font d’abeuratge, amb aquest primer abeurador per animals que encara es conserva. I després s’hi van afegir de forma contigua els safarejos, per tal de tenir un espai on rentar.

Cal tenir en compte que en la època no existia un altre lloc on netejar la roba. L’aigua escassejava, i les basses que hi havia al poble estaven a peu pla, com qualsevol altra del terme. D’aquesta manera, entre el nom que ja tenia, Font de la Vall, i que aquí principalment utilitzem el castellanisme “llavar” quan ens referim a “rentar”, sorgeix el nom de Font de Llavar.