Un edifici que presidia l’entrada a la Vila durant l’edat mitjana i que avui alberga serveis per als turistes i els habitants de Batea.

Ca la Vila és el nom que se li donava a la Casa Gran del municipi, originària de l’edat mitjana, i que és avui la seu de l’ajuntament. Va ser ampliada durant el segle XVI i reconstruïda durant els segles XIX i XX. A la planta baixa es conserven arcs gòtics dels segles XIII i XIV. A la façana destaca el rellotge mecànic monumental de dues esferes —obra del rellotger Frederic Ferré, de Roquetes— i amb campanes procedents de l’església de la Transfiguració de Pinyeres, dels segles XVII i XVIII. Hi destaca també l’escut municipal, un relleu artesanal d’autor desconegut que data del 1856.

Actualment hi trobem una infraestructura posada al dia, al servei del ciutadà, però mantenint i respectant l’essència històrica. Als baixos podreu trobar el Punt d’Atenció Turística, on en temps passats s’hi realitzava el pesatge de mercaderies i per això es coneixia com “lo pes”. Els habitants havien de passar per aquest local per tal de pesar les mercaderies mitjançant balances romanes o mides de longitud, i així determinar-ne el seu valor.

I és que els porxos que integren l’ajuntament, construïts entre els segles XIV i XVI, eren un dels punts d’accés a l’antiga vila. Durant l’edat mitjana i segles posteriors, s’hi establien botigues de venda de productes i obradors d’artesans, sobretot els dies de mercat i durant les fires, tal com ara s’intenta recrear en cada edició del Mercat Medieval, que pretén fer reviure a visitants i habitants aquells temps.

De la mateixa forma, aquestes arcades ens indiquen que comencem l’ascens cap al casc antic, cap a l’antiga Vila Closa.