L’antic pla, preludi d’una vila emmurallada, s’erigeix avui dia en una plaça imponent, nexe d’unió entre nucli històric i modernitat.

La Plaça Catalunya s’erigeix avui dia com a punt de benvinguda per als visitants de Batea. I no li ve de nou, ja que segles enrere era literalment l’arribada al poble, el punt d’accés principal per als visitants que arribaven pel camí de Tortosa i que es trobaven una vila completament emmurallada. Aleshores es tractava d’una gran explanada, l’anomenat Pla dels Corrals, on hi havia una bassa. Aquí hi arribaven els visitants i els pagesos mitjançant la tracció animal, emprant la bassa com abeurador.

Amb el conreu tradicional dels cereals, dels olivers, ametllers i, cada cop més, de la vinya, el poble s’encaminà de forma decidida cap a la modernitat en el decurs dels segles XVI i XVII. Coincidint amb el fort creixement demogràfic i l’expansió comercial i agrària de Catalunya i Espanya, Batea va experimentar un augment important de la natalitat durant el segle XVIII. Més fills significaven més mà d’obra, més capacitat de producció. Així, tot i la gran extensió del terme propi, molts bateans van comprar nombroses finques situades a les demarcacions veïnes de Caseres, Gandesa, la Pobla, Vilalba, Calaceit, Maella, Favara i Nonasp.

Com a conseqüència d’aquest progrés agrari, Batea va assolir un creixement important cap als extraradis, deixant de ser així una vila closa. Es van edificar cases senyorívoles en l’esmentat pla, presents encara avui dia amb tota la seua esplendor. Un exemple és la casa dels Alcorisa, que ocupa tot el replà situat a la vora de la pendent cap a l’estanc. Com a causa d’aquest creixement, es va decidir tapar la bassa, i a partir d’aleshores el pla es va convertir en un nou espai de convergència. Aquí es van anar erigint successives places i va quedar vigent per sempre el vincle entre el nucli històric de Batea i els nous carrers que s’obrien pas cap a la modernitat.