Mirador amb vistes a la Vall Major, ubicat al cim del Picatxo, on s’hi establiren poblats ibers i un castell medieval.

Si us trobeu al mirador del Picatxo, teniu davant vostre la Vall Major, una de les terres més fèrtils i amb més riquesa de la Terra Alta. Segles enrere ja era una terra venerada, i és que fins i tot tenia una carta de poblament pròpia, fet habitual en un terme municipal, però força insòlit en una vall. Això demostra la importància que tenia fins i tot en temps dels ibers, on s’hi establiren distints poblats ja que tenien l’aigua a la vora i era un camí directe a l’Ebre.

I per arribar fins al mirador, heu hagut de travessar els carrers que conformen el Picatxo. Amb aquest nom es coneix a Batea l’esplanada rocosa superior que domina el nucli poblat. Indret on s’hi va establir un poblat ibèric que podia comunicar-se visualment a la perfecció amb els poblats situats per la Vall Major.

Fou l’espai també on s’aixecà el Castrum de Batea, una fortalesa en els seus inicis que els templers van encarregar-se d’eixamplar i convertir en un autèntic castell de defensa. A aquest s’hi accedia per l’actual carrer del Laberint i per la costa que hi mena des del Jorn Nou, on hi havia una porta flanquejada per dues torres, de les quals en queden restes visibles.

No es tractava d’un castell de grans dimensions, i és que no s’utilitzava com a residència. La prova està en què quan passaven els reis no es quedaven a dormir al de Batea, sinó que ho feien al de Maella. Era, això sí, un bon castell de defensa que dominava des de les altures les avançades dels enemics.

Felip V, però, va donar l’ordre de derruir tots els castells que tenien funcions estrictament militars un cop acabada la Guerra de Successió. Tot i que aquesta ordre es va complir només parcialment, els castells de dimensions més reduïdes com el de Batea no van poder evitar desaparèixer.